Les desventures d’un llibre vagabund

FITXA TECNICA

Títol: “Les desventures d’un llibre vagabund” 
Autor: Paul Desalmand
Traducció: Jordi Rourera Peret
Empúries, col·lecció “Narrativa”, 364
Primera edició, febrer del 2010
140 pàgines
ISBN 978−84−9787−418−2
Preu: 16,00 €

Ressenya

El protagonista és un llibre. aquest explica el seu dia a dia des de que que imprès (el 17 de juny de 1983)

el protagonista ens explica dos parts de la seva vida.

la primera és la por a desaparèixer, causada per una maquina trituradora de papers. L'altre és que està trist perquè ningú el llegeix, i que no pot aconseguir el seu objectiu per el qual l'han creat.

Després de estar al magatzem en una capsa, explica com el porten a una llibreria, on explica les converses que tenen alguns dels llibres entre ells. Aquí comença la seva segona vida, on explica com cada lector el tracta diferent. Des de una dona que li deixa la seva olor a crema, a una que l'esparraca i el torna a reconstruir.

OPINIÓ PERSNAL

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè trenca totalment amb el model dels altres llibres, on el protagonista sol ser un esser, i en aquest relat és un llibre.

Una de les frases que m'han cridat l'atenció és la següent: els llibres seran com els gats i tenen set vides?. La trobo original perquè trobo que els llibres hi són a tot a reu.

En opinió meva, recomanaria aquest llibre als meus companys perquè és bastant fàcil de llegir i perquè es diferents que els altres.

RESENYA

TÍTOL ORIGINAL: Bobby Z (AKA The Death and Life of Bobby Z)
ANY: 2007
DURADA: 93 minuts (1h 33 min).
PAÍS: EUA i Alemanya
GUIÓ: Bob Krakower, Allen Lawrence (Novel·la: Don Winslow)
MÚSICA: Tim Jones
FOTOGRAFIA: John Bailey
PRODUCCIÓ: Millennium Films / Nu Images Entertainment / Block Productions / Eclectic Pictures / Samdel Pictures
DIRECCIÓ: John Herzfeld
REPARTIMENT: Paul Walker, Laurence Fishburne, Jason Lewis, Keith Carradine, Joaquim de Almeida, Olivia Wilde, Jason Flemyng, J.R. Villarreal
GÈNERE: Acció, Crim, Drama, Thriller
CLASSIFICACIÓ: No recomenada a menors de 13 anys.

Sinopsi:

Bobby Z és un dels més rics del mon i del majors traficants de droga. Al aeroport de Tailàndia cau mort per la picada d'un insecte. Unaltre del majors traficants de droga, té segrestat a un dels companys del agent de l'agència antidroga nord-americana, i el deixara lliure quan pugui fer un acord amb Bobby Z. Els agents contacten amb Tim kerny (antic marina) a la presó. Aquest es fa passar per Bobby Z. Finalment aquest es queda amb tot lo de Bobby, però tot aixo ho aconsegueix esquivant molts obstacles dels seus enemics.

Opinió personal:

Aquest film m'ha agradat molt ja que el genere és d'acció i sobretot perquè el protagonista m'agrada molt com actor i totes, o gaire bé totes les seves pel·lícules m'agraden. El seu argument també ajuda força a que aquest film sigui divertit i addictiu. 

 

La Instància

Carlos Sala Cabal, resident a Castelló d’Empúries, nascut el 9 de juny de 1995, Alumne de l’IES Castelló d’Empúries, amb DNI núm. 64.250.453-Z i amb domicili al carrer del mar, núm. 5, 1º 1ª amb el CP. 17486, telèfon 972250493, correu electrónic: carlos@hotmail.com.

EXPOSO:

1. Que, al principi del curs 2010-2011, la professora de català i tutora del 4^t C d’ESO, va iniciar una campanya per convèncer els professors, que em suspenguessin les seves respectives assignatures, ja que em menysprea per un comentari de part meva que va malentendre.

2. Que, un cop va haver aconseguit el seu objectiu amb alguns dels professors, com ara els professors de matemàtiques, ciències socials i castellà, s’ha proposat intentar que no em deixin anar al viatge de final de curs.

Per tot això,

DEMANO:

Que preneu nota i canvieu aquests professors i els denuncieu, ja que m’estan suspenent quan no m’ho mereixo.

Cosa que espero que feu.

Castelló d’Empúries, 4 d’abril de 2011

SRA. DIRECTORA DE L’IES CASTELLÓ D’EMPÚRIES.

Els dimarts amb Morrie

El dimarts passat, vaig voler posar a prova els meus alumnes de 4^t C.

Vaig arribar a l’aula, i vaig entrar sense dir res. Vaig seure i els vaig mirar per veure com reaccionaven. Al principi, hi van haver algunes rialles tímides, però jo em vaig limitar a mirar-los fixament i de tant en tant girava la mirada cap el meu rellotge.

Al cap d’una estona el silenci predominava a l’aula, i era tan profund que sentia com el meu company, que feia classe a l’aula del costat, explicava a una de les seves alumnes com s’escrivia la paraula profunditat.

Tot seguit vaig sentir com els alumnes anaven comentant la situació d’aquell moment.

Els alumnes reaccionaves diferent. N'hi havia que miraven al sostre, altres que es bellugaven sense saber què fer, i alguns que estaven inquietes pel silenci que hi havia. Un dels alumnes, va començar a fer deures d'altres assignatures. Aquesta va ser una de les reaccions que més em va sorprendre.

Després de 10 minuts, vaig trencar el gel i vaig preguntar a un dels alumnes que estava callat: -per què esteu en silenci? Aquest va respondre que ho estava per la situació incòmode d’aquell moment.

Llavors vaig començar a explicar els efectes del silenci i el poc que ens agrada sentir el buit del no res.

 

POEMES OBJECTE

 A tot arreu

He triat aquest titul perquè estic segurisim, que no hi ha lloc en el mon Sencer que no hi hagi cap hotel.

L'estirament de la natura.

Amb aquest titul vui exposar que estem destruint la natura amb el passa dels anys.

Les paraules de la llum.

Aquest titul està triat perquè una cosa tan especial per nosaltres, també es pot expressar de diferents formes.

Les aparences enganyen

He triat aquest titul perquè m'he adonat que hi han coses que semblen unes i són unes altres, com la lluna, sembla que esta aprop, però està molt més lluny del que ens podem imagina.

Desafiament a la gravetat.

He triat aquest titul perquè l'objecte prim que sosté les tisores, el comprenc com un fil, i ja que un fil no potsostenir unes d'aquest tisorestamany, doncs he pensat que es un desafiament a la gravetat.

Interpretació personal.

Aquest titul està triat perquè a mi mai se m'hagues pasat pel cap, que es podria posar uns plats aqui.

L'arbre de la Xina

 

He posat aquest titul perquè les grafies que hi han representades a la fotografia són Xines, i ajuntant-les amb l'arbre m'ha sortit aquest titul.

Reescripció del Text

TEXT 1

Sóc el millor!.

Sóc el millor i ningú pot dir el contrari. De fet no existeix cap prova que negui la meva superioritat. No s'equivoquin amb mi, encara que sembli un noi com qualsevol altre no és així. Jo sóc únic, no n'hi ha cap com jo, així que no intenteu buscar algú que vulgui ser el millor perquè no tinc substituts. I si algú de vosaltres penseu que tinc cap defecte, aneu errats, si sóc el millor és perquè no tinc cap defecte, encara més, aquesta paraula no existeix en el meu diccionari.

M'heu vist bé? Aprofiteu per mirar-me, ja que no tornareu a veure ningú com jo.

Us penseu que sóc cregut? O un flipat? Ha-ha-ha, dons no. L'únic que sóc es realista, i a més, us ajudo a obrir els ulls i a veure que teniu a un autèntic " krak" a davant vostre, així que aprofiteu i mireu-me, perquè no gaudireu de gaires oportunitats com aquestes.

TEXT 2

SÓC LLETJA

Sóc lletja i entenc que em mireu cada vegada que passejo per davant vostre amb aquella cara de fàstic, però us ho demano per ma mare que no ho feu, em feu sentir malament. Cada mirada vostra, és com un insult que em digueu.

Siusplau, no em mireu, us ho prego.

Us penseu que no sé que sóc lletja? Dons sí que ho sé, i m'agradaria que quan em mireu, penseu que sota aquest rostre horrorós, hi ha una magnifica nena que l'únic que vol és ser amic amb tots i passar desapercebut. Així no em fareu sentir tan malament.

L'únic que, com a persona que convisc amb vosaltres demano és que em deixeu de mirar i que em permeteu passar desapercebut entre la multitud. Gracies.

EL MODERNISME

 

Aquesta imatge és la Casa Batlló, un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí construïda l'any 1877. Està situat en el número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona. 

Aquesta imatge és la Basilica de la Sagrada familia. Es situa al centre de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte va ser Antoni Gaudí.La van començar a construir el 19 de març de 1883, actualment encara no està acabada.

Aquesta imatge és d'un dels llocs del Palau de la música catalana. Aquest auditori es troba a Barcelona. Va ser contruit  l'any 1908  per l'arquitecte barceloní  Lluí Domènech i Montaner.

Aquesta imatge és una obra d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 com a edifici religiós per als treballadors de la Colònia Güell. Està situada a Santa Coloma de Cervelló.